Recitació Poema

No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

http://www.youtube.com/watch?v=TAHBKELbKBs&feature=youtu.be


Autoavaluació:

AUTOAVALUACIÓ RECITACIÓ

Alumne: FLORENTINA PÉREZ GARCÍA

Alguns aspectes a tenir en compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:

Elecció del text: He escollit “No demano gran cosa de Miquel Martí i Pol” perquè després d’haver llegit uns quants, és el que més em va cridar l’atenció. Vaig dubtar en escollir-lo perquè és un poema on s’han d’intercanviar les frases i les paraules i aquest fet era una mica enrevessat, però al final el vaig escollir per saber, veure que podia assolir el repte d’aprendre’m aquest poema de memòria.

Expressió oral: Diuen que les coses apresses de memòria sempre surten millor que les espontànies, però jo tenia el neguit de quedar-me en blanc que no he sabut expressar el poema com havia de fer-ho.

Mirada: Mirada a l’infinit, en algun moment si que he mirat als companys, però en un moment.

Veu: Volum adequat, però monòton, crec que la vocalització i l’articulació ha estat bona,menys en dues paraules que m’han costat: “estrafer i crosses”, però pel que fa a la resta crec que m’he n’he ensortit bé. Crec que tinc una bona pronuncia del català i una bona millorable addicció.

Postura: No m’he mogut en cap moment, he mantingut la mateixa postura tota l’estona, semblava que tingues un pal d’escombra enganxat a la columna. Domino poc l’espai. Poc expressiva amb el cos.

Gesticulació: No he fet cap gest en tota la recitació del poema, ni moure el cap, ni les mans. Per tant, manca de gestualitat. Poc expressiva amb el rostre.

Control dels nervis: Els he controlat més del que em pensava.

Atres: M’he entrebancat en l’última frase del poema.

Ha estat una molt bona activitat. Jo creia que seria molt fàcil sortir i recitar el poema, clar quan anàvem a escola ho fèiem i sortia bé, però a mida que creixem ens surt la vergonya, la por i com heu comprovat més amunt no era tan simple com semblava des d'un principi. Sé que si el tornés a recitar, intentaria arreglar tot els errors que penso que he tingut. Dic que ha estat una bona activitat perquè d'aquesta manera podem veure els errors que tenim i anar millorant-los a mida que anem fent més exposicions. També és bo fer activitats d'aquesta mena perquè dels errors dels companys o de les virtuts també aprenem i tot consell que ens poden aportar sempre és bo per nodrir-nos.