dijous, 29 de setembre de 2011

Google Reader

Google Reader permet accedir amb total rapidesa a les notícies a través dels  RSS  Really Simple Syndication,  és un sistema que fa arribar informació actualitzada molt sovint als usuaris que s'hagin subscrit a una font del contingut de per exemple un diari. 



icona RSS
Google Reader s'asmebla molt al correu electrònic, a l'esquerra al correu electrònic hi trobem la safata d'entrada, doncs aquí al google reader hi trobem les subscripcions on estem donats d'alta; al mig al correu hi trobaríem els emails, doncs en el reader hi trobem les noticies. Aquestes subscripcions les podem recollir per temàtiques en diferents carpetes com podem veure a la fotografia.

Subscripcions

Les notícies  que ens arriben al nostre compte de Google Reader, les podem enviar per correu electrònic que ha de ser de gmail o també podem enviar-ho al bloc.


Mai havia utilitzat el google reader, he de dir que tampoc s'havia de la seva existència. Jo mai he anat a comprar un diari per llegir-lo a casa i des de que utilitzo el google reader m'he subscrit a seccions de diaris, blocs que trobo interessants i d'aquesta manera estic al dia de les coses que passen al món, societat, etc. Trobo que és molt útil, per aquells que no sempre poden llegir el diari, és una manera de que sempre estiguis al dia de la secció d'aquell diari que t'interessa, perquè no sempre totes les seccions són interessants. He recomanat google reader i molta gent està fent ús d'aquest "diari virtual".

dimarts, 27 de setembre de 2011

Una imatge no val més que mil paraules

A la primera classe de COED de petit grup, ens vam partir en grups de quatre o cinc persones i la professora ens va repartir un text a cada grup. Aquest text l'havíem de llegir i un cop llegit havíem de fer un resum entre els integrants del grup. Al grup que anava jo ens va tocar un text de Tuson, J que va escriure al 2001 i que porta com a titul "Una imatge no val més que mil paraules". Cada grup tenia un text diferent que un cop fets els resums vam penjar a la carpeta de compartida del blink. Aquí us deixo el resum que vàrem realitzar:


Tuson, J. (2001). “Una imatge no val més que mil paraules”. Barcelona. Ed. Empúries.

Tuson explica perquè una imatge no val més que mil paraules. La parla és un tret que ens caracteritza als homes i, per tant, ens diferencia dels animals. Afegeix que les imatges són un més a més, que no afegeixen res de significatiu a la nostra condició humana. No ens podríem comunicar simplement amb les imatges, ja que aquestes transmeten una informació específica (cinema, televisió, senyals de tràfic, etc.). 

Si no existissin aquests mitjans tot seria fruit de la imaginació, i viuríem en una gran mentida.

És necessita la parla per expressar qualsevol desig, ordre, o simplement per cridar l’atenció, ja que evidentment és molt difícil expressar amb una imatge això: “Treballo una mica més per pagar-me les vacances”.

En conclusió, donem més importància a les imatges que a les paraules, tot i que, hauria d’estar equilibrat. 

Síntesi feta per: Maria Lluis, Judit Rue; Marta Riau i Florentina Pérez





Paraules i Comunicadors


Avui ha estat la primera classe de petit grup de l'assignatura de COED,  hem realitzat dues activitats: a la primera  hem vist els diferents valors que tenen les paraules segons el receptor i, la segona hem dit quins aspectes són necessaris per ser un bon comuniador. 

A la primera activitat tots els alumnes havíem de puntuar set paraules (de l'1 al 10) segons el grau de brutícia que cadascú de nosaltres li atorgava a aquella paraula. Aquestes paraules que ens ha donat la professora eren les següents: infecte, ,brut, impur, merdós, porc, ronyós i llardós totes elles sinònimes.

Jo les he puntuat de la següent manera: Impur (1), Ronyós (2), Infecte (3), Brut (5), Porc (8), Llardós (9), Merdós (10)



Amb aquesta activitat quan l'hem posat en comú a la classe hem vist que a l'lhora de posar en comú les puntuacions, no tots nosaltres donem la mateixa importància a les paraules, per tant, que tenim diferents connotacions. Amb això hem de vigilar perquè sempre hi han mal entesos i el ésser humà és mal pensat per naturalesa.  

En la segona activitat, hem anomenat diferents personalitats que consideràvem bons comunicadors. Aquestes són algunes de les personalitats i els adjectius que han sortit a classe: 

-Martías Prats : Entenedor, empàtic, saber sintetitzar. 
-Josep Cuní: Empàtic, té vocabulari, saber sintetitzar, entonació, convincent, professional.
-Antoni Bassas: Clar, concís, entenedor, sap sintetitzar, carismàtic. 
-Pep Guardiola: Clar, precís, realista, carismàtic, educat, ordenat, expressiu, honest, motivador. 


Aquesta activitat ha estat molt dinàmica perquè tothom deia exemples de bons comunicadors i hem constractat opinions i hem posat adjectius a comunicadors coneguts. Hem opinat si estàvem d'acord o no. Ha estat una bona activitat per trencar el gel entre nosaltres també, perquè no tothom te les mateixes opinions sobre els comunicadors esmentats i d'aquesta manera em pogut aprofundir més i d'aquesta manera fixar-nos més en aquests comuncadors del dia a dia.

dijous, 22 de setembre de 2011

Google Chrome

Google Chrome és un navegador que millora la rapidesa i l'accessibilitat a les diferents adreces d'ús habitual, i incorpora eines que ens ajuden a tenir accessos més directes. Google Chrome és pot baixar des de internet. 


Icona:

Vídeo:

Jo sempre havia utilitzat Internet Explorer, fins que vaig arribar a la facultat i vam començar a utilitzar el google chrome. La veritat es que ara només utilitzo el google chrome és molt més ràpid, les pàgines s'obren instantàniament i executa pàgines web complexes de manera ràpida. és molt senzill, les pestanyes ajuden a organitzar-te i a que sigui funcional aquest navegador. En definitiva, chrome és un navegador molt útil, senzill, ràpid i totalment recomanable.