Bon comunicador

Victor Amela:


Víctor Manuel Amela (Barcelona, 1960) és periodista. Acuitat per la curiositat, pregunta coses a uns per explicar-les-hi a uns altres en “la contra” de “La Vanguardia”.

Inspirat per màximes de Pavese (“El món és bell perquè hi ha de tot”), Protàgores (“El món està ple de prodigis, però gens més prodigiós que l'ésser humà”), Sófocles (“Res humà m'és aliè”) i Llull (“ja que existim, alegrem-nos!”), cada dia atiza el seu gust per conèixer i comunicar, tant en premsa escrita com en ràdio (en RNE amb Juan Ramón Lucas, i en RAC1 amb Jordi Basté) i en televisió (en 8tv amb Alfonso Arús al programa Arucitys, i en Canal 33 amb Emilio Manzano).

Autor d'alguns llibres (“Fent la contra”, “Algunes coses que he après”), ha exercit la docència en la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull, i és autor de l'assignatura “Història cultural de l’audiovisual” de la Universitat Oberta de Catalunya.

Ha estat distingit amb diversos premis de periodisme: Associació de la Premsa de Madrid, Gremi d’Editors de Catalunya, Protagonistes, Micròfon de Plata, Àngel de Bronze, Antonio Mompeón Motos, Ferrer Eguizábal.

Com podem comprovar Victor Amela  agafa molts camps de la comunicació, oral, digital i escrit. És molt simpàtic, coherent, atrau al públic, sap cridar l'atenció, sempre bromeja.

Aquí deixo el prezi que vam fer servir per presentar al nostre comunicador a la resta de companys i el blog de seguiment que hem sobre Victor Amela.

Aquesta activitat ens ha premés coneixer a comunicadors que ja coneixíem més profundament i/o coneixer a comunicador que no coneixiem. A l'hora d'exposar-los visualment hem utilitzat programes que a la classe de GITIC ens han ensenyat i a l'hora d'exposar-los oralment el llibre de Com parlar bé en públic ens ha ajudat a millorar les exposicions orals.

Recitació Poema

No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

http://www.youtube.com/watch?v=TAHBKELbKBs&feature=youtu.be


Autoavaluació:

AUTOAVALUACIÓ RECITACIÓ

Alumne: FLORENTINA PÉREZ GARCÍA

Alguns aspectes a tenir en compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:

Elecció del text: He escollit “No demano gran cosa de Miquel Martí i Pol” perquè després d’haver llegit uns quants, és el que més em va cridar l’atenció. Vaig dubtar en escollir-lo perquè és un poema on s’han d’intercanviar les frases i les paraules i aquest fet era una mica enrevessat, però al final el vaig escollir per saber, veure que podia assolir el repte d’aprendre’m aquest poema de memòria.

Expressió oral: Diuen que les coses apresses de memòria sempre surten millor que les espontànies, però jo tenia el neguit de quedar-me en blanc que no he sabut expressar el poema com havia de fer-ho.

Mirada: Mirada a l’infinit, en algun moment si que he mirat als companys, però en un moment.

Veu: Volum adequat, però monòton, crec que la vocalització i l’articulació ha estat bona,menys en dues paraules que m’han costat: “estrafer i crosses”, però pel que fa a la resta crec que m’he n’he ensortit bé. Crec que tinc una bona pronuncia del català i una bona millorable addicció.

Postura: No m’he mogut en cap moment, he mantingut la mateixa postura tota l’estona, semblava que tingues un pal d’escombra enganxat a la columna. Domino poc l’espai. Poc expressiva amb el cos.

Gesticulació: No he fet cap gest en tota la recitació del poema, ni moure el cap, ni les mans. Per tant, manca de gestualitat. Poc expressiva amb el rostre.

Control dels nervis: Els he controlat més del que em pensava.

Atres: M’he entrebancat en l’última frase del poema.

Ha estat una molt bona activitat. Jo creia que seria molt fàcil sortir i recitar el poema, clar quan anàvem a escola ho fèiem i sortia bé, però a mida que creixem ens surt la vergonya, la por i com heu comprovat més amunt no era tan simple com semblava des d'un principi. Sé que si el tornés a recitar, intentaria arreglar tot els errors que penso que he tingut. Dic que ha estat una bona activitat perquè d'aquesta manera podem veure els errors que tenim i anar millorant-los a mida que anem fent més exposicions. També és bo fer activitats d'aquesta mena perquè dels errors dels companys o de les virtuts també aprenem i tot consell que ens poden aportar sempre és bo per nodrir-nos.

Mapa d'aprenentatge Educat 2.0

Què és l'Educat 2.0?
L'Educat 2.0 és un programa que promou l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i aprenentatge amb la incorporació d’ordinadors portàtils i de sistemes de projecció interactiva a les escoles amb cicle superior de primària i als centres públics de secundària. No obstant, també es dóna el suport i l’acompanyament necessari a tots els docents dels centres per obtenir les pautes, orientacions i reflexions adients en els canvis en l’organització i la metodologia d’aula, dins del marc del seu projecte educatiu.

L'eix vertebrador del Programa educat 2.0 és de caire pedagògic i té com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital i contribuir al desenvolupament de competències de caire transversal, com és ara la competència d'aprendre a aprendre, per facilitar-los un aprenentatge més autònom i personalitzat. Aquest nou plantejament demana noves metodologies dels professors i que s'innovin a l'hora d'impartir les seves classe pel bé de l'ensenyament dels alumnes.


Descripció del procés de la construcció del mapa (que he utilitzat, eines, google reader, cerca...)
He construït un pearltrees que és un marcador social que s'exposa de manera molt visual. Cada pàgina que emmagatzemem ho fa en forma de perla, que aquesta perla la podemm agrupar dins d'unes altres perles més grans. Tot el que es guarda ho fa en forma d'arbre, i cada branca que surt són les perles que hem guardat. Quan fas clic a una d'aquestes perles et porta directament a la pàgina web que havies guardat.

El meu mapa d'aprenentatge l'he construït de manera que quedés en resum conceptes que hem treballat al llarg de l'assignatura de GITIC com per exemple alguna subscripció al google reader, blocs on és parlen de les TIC, he visitat altres pearltres on parlen de les TIC i les he posat com a perla dins del meu arbre, també he posat una perla del twitter d'una companya de classe, entre d'altres, aquesta organització de les perles es de manera intuïtiva, puc arrossegar-les i col·locar-les fàcilment. Pearltrees, té una funció social, puc veure els pearltrees d'altres usuaris i traslladar les perles d'aquests al meu pearltrees. Quan ens agafen una perla, ens arriba una notificació per fer-nos saber que han agafat una perla nostre.
És molt visual, té una bona organització i és molt fàcil d'utilitzar a comparació amb Mister wong, pearltrees deixa enrrere el concepte d'etiquetar. Crec que seria molt útil inculcar-lo a l'àmbit educatiu, els alumnes a través d'aquest programa aprendrien a tractar i a filtrar l'informació. Fora important que els mestres coneguessin aquesta eina d'aprenentatge.

Reflexió sobre l'aportació que tenen aquestes eines (twitter, mister wong...)

I es que la particularitat de Pearltrres enfront a uns altres marcadors socials que ja coneixem i que fem ús es que precissament aquest té un gran contingut visual i que fa ús de tot el que compartim a les reds socials com per exemple, twitter, facebook, mister wong, bloc tots aquests els podem ajuntar en perles en el nostre arbre de pearltrees, ja que aquest és pot agafar com una manera de filtrar tota la informació que ens arriba a través internet i que podem compartir amb totes aquelles persones que vulguem

Aquí us deixo el meu pearltrees que he fet a la classe de GITIC:

Scratch i Jclic

Jclic:


El programa Jclic es tracta d'un programa format per un seguit d'aplicacions informàtiques que serveixen per dur a terme diferents activitats educatives com per exemple:associacions, exercicis de text,trencaclosques, ... Les activitats que estan organitzades per projectes,i alhora ordenades.


Exemples:

Scratch:

El programa Scratch és una aplicació informàtica que està destinada principalment als nens i els permet explorar i experimentar amb els conceptes de programació d'ordinadors mitjançant l'ús d'una senzilla interfase gràfica. 

La pantalla està dividida en tres panells: el de l'esquerra és la finestra de blocs, que estan posats de diferents colors depenen de la seva funció, al mig hi ha la informació del que anem posant del primer bloc hi ha la dreta hi ha l'escenari i la llista de gràfics. Conté diferents pestanyes on accedim a les animacions, sorolls, etc, que podem introduir a les animacions. Scratch és un programa que un cop has començat és fa adictiu.

Pel que fa a JClic, recordo que quan estava a primària i podiem anar a informàtica, el JClic sempre el feiem servir, crec que és un bon programa per als infants, sobretot per càlcul. Quan vaig estar fent pràctiques a la setmana de la SAE vaig veure com la mestre de primer de cicle inicial feia servir aquest programa a la classe de matemàtiques, els nens estaven molt atents i amb moltes ganes de sortir a la pantalla per fer l'exercici.

L'Scratch jo no vaig saber-lo fer anar, el vaig trobar complicat a l'hora de fer les animacions i un cop a casa he volgut fer alguna i no me n'he ensortit. Trobo que és complicat, però per un infant que els hi agrada indagar i saber-ho tot és un programa útil per desenvolupar el seu coneixement i per passar una bona estona construint les seves pròpies històries.

Com parlar bé en públic

La primera impressió que vaig tenir quan em vaig anar a comprar aquest llibre no va ser gens bona. No m’omplia per cap cantó, lletra petita, i lletres i més lletres. Quan vaig començar a llegir-lo, el vaig veure amb uns altres ulls. És un llibre molt fàcil de llegir, ple d’exemples que fan que la lectura sigui més amena.

Com parlar bé en públic és un llibre molt útil, que qualsevol persona pot llegir, perquè jo desprès d’haver llegit aquest llibre i d’haver fet la síntesi dels punts que considerava importants, he notat que a l’hora de parlar ja sigui quan estic amb els nens, quan tinc una conversa amb una amiga, adult, quan estic atenent a la botiga, he notat que a l’hora d’expressar-me, de posicionar el cos he canviat una mica. Sobretot en l’última exposició de vam fer a seminari, vaig notar que com a mínim hem vaig preparar el discurs amb tècniques que havia llegit durant el llarg de la lectura i que em van anar força bé.

Per finalitzar, tornaré a repetir que és un llibre de gran utilitat, sobretot per aquelles persones les quals els hi costa més a l’hora d’expressar-se o és posen nervioses perquè et donen recursos per aquests casos.

A classe hem fet una ficada en comú, ens hem separat en grups de quatre o cinc i hem escollit 10 punts del llibre que nosaltres hem cregut molt importants. Després ha sortit un representant de cada grup a la pissarra i han anat dient punts d'aquest, han sortit punts com la importància de la introducció i la conclusió, la posició del cos, el silenci, el control dels nervis, les quatre preguntes: perquè, a qui, què i com, la entonació de la veu, els silencis, el guió, el coneixement de la llengua entre d'altres.

Google site

Site Google, és una pàgina web que permet crear pàgines web segures per intranets i projectes que no requereix saber de programació. Podem utilitzar-lo com un magatzem d'informació de pàgines web, presentacions, vídeos, fulls de càlcul, presentacions de treballs, etc.

Site Google podem utilitzar-lo desde qualsevol lloc i en qualsevol moment, ja que aquesta web és una pàgina segura. És compatible amb tots els sistemes operatius.

Site google, tampoc el coneixia fins que vam arribar a la facultat. Jo per exemple sempre he volgut crear una pàgina web pel negoci familiar que tenim aquí a casa, i site google m'ha permès elaborar-la. Pot ser no queda dinàmica com la majoria de pàgines web, però és molt útil, senzilla de fer funcionar.

 

Cmaptools

Cmaptools és un sofware per crear mapes concepuals. Permet el treball local individual, com el de red, per poder treballar en grups.

• Ventatges: És d'us lliure, és molt fàcil d'utilitzar, hi han moltes eines d'edició, hi han moltes opcions per crear esquemes.
• Desventatges: No és coneix gaire, no reconeix altres treballs fets en programes similars, els treballs s'han d'imprimir en JPG.

El Cmaptools Permet que l'estudiant es crei el seus propis apunts, això fa que a l'hora que està fent l'esquema, l'estudiant està adquirint una sèrie de coneixements. Per tan potència el nivell acadèmic.

Cmaptools permet fer molts tipus d'esquemes, canviar les lletres de tamany, forma o color, hi ha una gran sèrie de fletxes, hi ha control ortogràfic, permet fet enllasos a pàgines web, fer anotacions dins del mapa conecptual, Té unes funcions molt similars a la barra d'eines d'un word. És molt eficaç.

Aquí us deixo un mapa conceptual que vaig fer jo mateix a GITIC una assignatura que fem a la facultat de GITIC:

http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1JYZN1FF7-LXTF2P-28QV/CMAP%20GITIC.cmap

Logo:

És una eina d'estudi, a mida que vas creant els diferents esquemes a l'hora és va estudiant. Des de que ens van presentar a cmaptools i a mi, hem estat treballant junts. Considero que és un programa molt útil i que poca gent coneix i hauria d'estar més reconegut. És una manera d'aprendre a diferenciar el que és més rellevant, a fer síntesis, apunts. Per tot estudiant i fins i tot mestres crec que aquest programa és una pesa clau per organitzar-nos, és un bon recurs, us ho asseguro que l'he utilitzat vàries vegades i no deixaré de fer-ho.