Avui dia dels sants innocents estic a punt de concloure la meva darrera entrada en aquest Dossier d'Aprenentatge del primer semestre de facultat a l'assignatura de COED. Fer entrades de diferents activitats realitzades ha estat un bon treball, una manera dinàmica d'anar fent i sense adonar-te anar adquirint els conceptes i al mateix temps una manera d'estudi més dinàmic.
Per començar diré que el dia que ens van dir que havíem de fer entrades de les activitats que fèiem a classe, vaig pensar que seria un "tostón", però com tot...no ha estat envà. Pensava que no me'n sortiria, tenia por de fer-ho malament o no arribar a l'objectiu, però no he tingut problema en anar fent aquest bloc que de ben segur els seguiré nodrint de nous coneixements. Per ser el primer bloc que faig em sento realitzada, i a jo sóc una persona que realitzada no m'hi sento mai.
Pel que fa a l'assignatura de COED he de reconèixer que no les he tingut totes, de fet encara ho penso. El primer dia que la professora anava dient les activitats que realitzaríem al llarg del semestre jo per dins anava pensant que simples, com per exemple descriure a un company i després fer una exposició o recitar un poema com si anéssim a primària...pel que fa a la descripció quan m'hi vaig posar no era tan simple com em pensava, les coses ben fetes tenen el seu temps i dedicació i pel que fa a la recitació quan em vaig posar davant de seixanta-vuit persones no me'n recordava ni del meu nom. Ressalto aquestes activitats, entre moltes altres que hem realitzat i que he deixat veure en les meves entrades al bloc.
Per finalitzar diré que m'he enriquit, he conegut als meus companys gràcies a l'exposició de Qui ets, tu?, he vist les virtuts i defectes tan meus com dels meus companys a l'hora de les recitacions, pel que fa a mi penso que he millora't la meva expressió, de fet, a casa m'ho diuen. Ara quan veig un anunci em fixo més en el fons del tema. Agraeixo totes i cada una de les sessions i sobretot cada un dels poemes al començar o finalitzar les classes i em quedo amb cada consell rebut. Gràcies Imma.
Bones Festes, Bona entrada d'any i que els Reis Mags d'Orient us porti molta felicitat i salut.
Des de la classe de GITIC ens han posat aquesta activitat: escriu una entrada al teu bloc en la que es relacioni aquest esquema amb algunes de les activitats fetes a GITIC o a COED.
A les primeres classes de COED la professora de l'assignatura ens va explicar una de les activitat que havíem de fer. Havíem d'elaborar en un full dina A-4 un pòster que portava com a títol Qui ets, tu?. És tractava de coneixer-nos entre nosaltres hi havíem d'escollir a un company de la classe i en aquest full havia d'haver una fotografia amb una frase que representés a la persona. Aquest pòster l'havíem de compartir amb la resta de companys exposant-los perquè tothom veges a quina persona estàvem descrivint. Per resumir, aquesta activitat ens va ajudar molt a coneixer als companys que teniem al costat, va ser una activitat per acostar-nos més els un amb els altres. Un cop realitzada aquesta activitat l'havíem de blogear al nostre bloc i comentar-la i etiquetar-la a l'assignatura de COED.
Víctor Manuel Amela (Barcelona, 1960) és periodista. Acuitat per la curiositat, pregunta coses a uns per explicar-les-hi a uns altres en “la contra” de “La Vanguardia”.
Inspirat per màximes de Pavese (“El món és bell perquè hi ha de tot”), Protàgores (“El món està ple de prodigis, però gens més prodigiós que l'ésser humà”), Sófocles (“Res humà m'és aliè”) i Llull (“ja que existim, alegrem-nos!”), cada dia atiza el seu gust per conèixer i comunicar, tant en premsa escrita com en ràdio (en RNE amb Juan Ramón Lucas, i en RAC1 amb Jordi Basté) i en televisió (en 8tv amb Alfonso Arús al programa Arucitys, i en Canal 33 amb Emilio Manzano).
Autor d'alguns llibres (“Fent la contra”, “Algunes coses que he après”), ha exercit la docència en la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull, i és autor de l'assignatura “Història cultural de l’audiovisual” de la Universitat Oberta de Catalunya.
Ha estat distingit amb diversos premis de periodisme: Associació de la Premsa de Madrid, Gremi d’Editors de Catalunya, Protagonistes, Micròfon de Plata, Àngel de Bronze, Antonio Mompeón Motos, Ferrer Eguizábal.
Com podem comprovar Victor Amela agafa molts camps de la comunicació, oral, digital i escrit. És molt simpàtic, coherent, atrau al públic, sap cridar l'atenció, sempre bromeja.
Aquí deixo el prezi que vam fer servir per presentar al nostre comunicador a la resta de companys i el blog de seguiment que hem sobre Victor Amela.
Aquesta activitat ens ha premés coneixer a comunicadors que ja coneixíem més profundament i/o coneixer a comunicador que no coneixiem. A l'hora d'exposar-los visualment hem utilitzat programes que a la classe de GITIC ens han ensenyat i a l'hora d'exposar-los oralment el llibre de Com parlar bé en públic ens ha ajudat a millorar les exposicions orals.
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
Alguns aspectes a tenir en
compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:
Elecció del
text: He
escollit “No demano gran cosa de Miquel Martí i Pol” perquè després d’haver
llegit uns quants, és el que més em va cridar l’atenció. Vaig dubtar en
escollir-lo perquè és un poema on s’han d’intercanviar les frases i les
paraules i aquest fet era una mica enrevessat, però al final el vaig escollir
per saber, veure que podia assolir el repte d’aprendre’m aquest poema de
memòria.
Expressió
oral:
Diuen que les coses apresses de memòria sempre surten millor que les
espontànies, però jo tenia el neguit de quedar-me en blanc que no he sabut
expressar el poema com havia de fer-ho.
Mirada: Mirada a l’infinit, en
algun moment si que he mirat als companys, però en un moment.
Veu: Volum adequat, però
monòton, crec que la vocalització i l’articulació ha estat bona,menys en dues
paraules que m’han costat: “estrafer i
crosses”, però pel que fa a la resta crec que m’he n’he ensortit bé. Crec
que tinc una bona pronuncia del català i una bona millorable addicció.
Postura: No m’he mogut en cap
moment, he mantingut la mateixa postura tota l’estona, semblava que tingues
un pal d’escombra enganxat a la columna. Domino poc l’espai. Poc expressiva
amb el cos.
Gesticulació:
No he fet
cap gest en tota la recitació del poema, ni moure el cap, ni les mans. Per
tant, manca de gestualitat. Poc expressiva amb el rostre.
Control dels
nervis: Els
he controlat més del que em pensava.
Atres: M’he entrebancat en
l’última frase del poema.
Ha estat una molt bona activitat. Jo creia que seria molt fàcil sortir i recitar el poema, clar quan anàvem a escola ho fèiem i sortia bé, però a mida que creixem ens surt la vergonya, la por i com heu comprovat més amunt no era tan simple com semblava des d'un principi. Sé que si el tornés a recitar, intentaria arreglar tot els errors que penso que he tingut. Dic que ha estat una bona activitat perquè d'aquesta manera podem veure els errors que tenim i anar millorant-los a mida que anem fent més exposicions. També és bo fer activitats d'aquesta mena perquè dels errors dels companys o de les virtuts també aprenem i tot consell que ens poden aportar sempre és bo per nodrir-nos.
La primera impressió que vaig tenir quan em vaig anar a comprar aquest
llibre no va ser gens bona. No m’omplia per cap cantó, lletra petita, i lletres
i més lletres. Quan vaig començar a llegir-lo, el vaig veure amb uns altres
ulls. És un llibre molt fàcil de llegir, ple d’exemples que fan que la lectura
sigui més amena. Com parlar bé en públic és un llibre molt útil, que qualsevol persona pot
llegir, perquè jo desprès d’haver llegit aquest llibre i d’haver fet la síntesi
dels punts que considerava importants, he notat que a l’hora de parlar ja sigui
quan estic amb els nens, quan tinc una conversa amb una amiga, adult, quan
estic atenent a la botiga, he notat que a l’hora d’expressar-me, de posicionar
el cos he canviat una mica. Sobretot en l’última exposició de vam fer a
seminari, vaig notar que com a mínim hem vaig preparar el discurs amb tècniques
que havia llegit durant el llarg de la lectura i que em van anar força bé.
Per finalitzar, tornaré a repetir que és un llibre de gran utilitat,
sobretot per aquelles persones les quals els hi costa més a l’hora
d’expressar-se o és posen nervioses perquè et donen recursos per aquests casos.
A classe hem fet una ficada en comú, ens hem separat en grups de quatre o cinc i hem escollit 10 punts del llibre que nosaltres hem cregut molt importants. Després ha sortit un representant de cada grup a la pissarra i han anat dient punts d'aquest, han sortit punts com la importància de la introducció i la conclusió, la posició del cos, el silenci, el control dels nervis, les quatre preguntes: perquè, a qui, què i com, la entonació de la veu, els silencis, el guió, el coneixement de la llengua entre d'altres.
A petit grup hem treballat els diferents models de descripció i algunes d'aquestes les hem desenvolupat primer fent una descripció sobre un company i després fent una exposició de fotografies sobre el mateix company el qual havíem descrit anteriorment. Per començar faig una breu explicació sobre el dossier que la professora de COED ens va adonar per ajudar-nos en qualsevol moment ha descriure i alguns exemples de descripcions i seguidament explico com vàrem realitzar la sessió de les exposicions.
Què és?
La descripció és un mètode d'organització del que volem explicar linguisticament, ja sigui de persones, animals, paisatges etc. És pot descriure qualsevol aspecte real o imaginari. La descripció la desenvolupem en tres parts, la primera hem d'establir el tema, la segona la caracterització i la tercera la relació amb el món exterior. Hi han dues classes de descripció:
Descripció objectiva:
L'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit.
Descripció subjectiva:
L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
Models:
Cançons, comentades:
El Gripau Blau: Descriu a una persona que és creia el millor en tot, era un egoista.
Lila: Descriu a una noia adolescent que és mostra tal i com és ella.
Pedro Navaja: Descriu una situació d'un home del món.
Com un puny: Ramon li va escriure aquesta cançó a la seva dona que era italiana i sovint anava a veure la família. En aquesta cançó reflecteix l'absència del amor, un sentiment d'enyorança.
Nit de Sant Joan: Descriu la nit de Sant Joan que és la nit més màgica.
Conte, comentat:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger).
Vídeo, comentat:
Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009. És un anunci que reflecteix l'esperit de la juventud, l'esperit de les nits d'estiu, d'unes vacances, que tot el que succeeix en les vacances és queda allà i enlloc més.
Poesia, comentades:
Gernika, Palau i Febre: Descriu el que va succeir al poble de Gernika el dia que va ser destruït.
Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol:Parla del seu amor.
Poesia Visual, comentades:
Passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa.
Novel·la:
El carrer estret, Josep Pla.
Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson.
"la tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla.
Assaig:
Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars.
Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara
Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
L'Imma Gómez la professora de l'assignatura ens ha donat un dossier amb exemples, perquè poguem fer les descripcions del Qui ets, tu? o qualsevol altre tipus de de descripció.
Aquí deixo un exemple d'una de les cançons que hem escoltat:
Pedro Navaja, Rubén Blades
Aquí deixo la descripció que vaig fer sobre la Núria Serrano Novell, estudiant de 1r Grau de Primària a blanquerna:
Un cop coneixes
a la Núria és difícil pensar que no la necessites. El dia que la vaig conèixer
estàvem al bar de la universitat, semblava que li haguessin donat corda,
xerrava com un lloro i amb aquell to de veu que semblava que portes amagat un
megàfon pel seu cos.
La Núria Serrano
Novell té 18 anys i viu a Sant Cugat del Vallès. Ella no és alta, és dels pots
petits, hi ha una bona confitura. Te els cabells del color negre i arrissats
com el mar quan està enfadat, els seus ulls com diu Fito i Fitipaldis a la seva cançó són del color de la “coca-cola”,
doncs si, són marrons, grans, brillants i sincers com la seva persona, la seva
boca és gran, si, gran de tan riure, ella sempre somriu, té aquell do de regalar
somriures quan més els necessites.
La Vall de Núria
és un dels raconets de Catalunya que més m’agraden, un cop hi has anat sempre
hi acabes tornant i no un cop, sinó varis. Doncs la Núria és igual, el dia que
la vaig conèixer em va agradant tant que ara és com una droga, de les bones
clar, cada dia vull saber més d’ella i no me’n canso. El seu primer cognom
Serrano, em va recordar al sabor d’un bon pernil, aquell sabor que quan s’acaba
encara en vols més perquè no n’has tingut prou; el segon Novell, em recorda a
l’olor del cafè de casa (és de la marca novell), l’olor del cafè que no pots
deixar d’inspirar.
Fa un mes que la
conec, està clar, que amb un mes no coneixes a una persona, jo considero que
mai acabes de saber com és realment un ésser, perquè si cada dia aprenem, cada
dia coneixem. Doncs bé, amb un mes que fa que conec a la Nuria està feta una
bona aries com el seu signe zodiacal
indica. Té una energia envejable que
sembla que el seu cos funcioni amb piles “duracel”, és molt entusiasta li
agrada el que fa i ho transmet, a la Nuria li agrada tibar del carro, no para
mai de proposar i de fer i si ella creu que el que ha dit i/o proposat és
millor que el que tu has dit, ella t’ho farà saber amb la seva mirada, que
aquesta parla per si sola. Quan comença un projecte i creu que va per bon camí,
no para de lluitar fins ha aconseguir-ho i això diu molt d’una persona, no és
conforma a tenir un set ella vol més, així és construeixen les petites grans
persones.
Una de les coses
que més em va sobtar de la Nuria, es que no te cap hobby, és la primera persona
que conec que em diu que no te cap cosa especial que la faci seva. Diu que li
agrada tot, anar a passejar, anar al cine, cantar, ballar que no destaca en res
en especial. Pel que fa a la música no té un grup pel qual sigui seguidora, amb
ella li agrada la música en general, sincerament no se quin tipus perquè quan
li vaig preguntar no va concretar.
Per finalitzar,
diré que a la Núria li agrada el color groc, a mi m’encanta, i aquest mateix és
el color de l’amistat, la qual cuidaré i la regaré cada dia, com va fer el
petit príncep amb la seva rosa.
Seguidament explicaré com vam realitzar les exposicions del Qui ets, tu?:
Dimarts 26 d'octubre a classe de petit grup vam fer una exposició a petit grup. Cadascú de la classe havia de descriure a un company el primer treball que havíem de fer era un póster de dina A-4 amb una simbologia que ens havia de recordar a la persona que havíem decidit descriure i durant un o dos minuts havíem de fer una explicació de perquè havíem fet aquell póster i perquè havíem escollit aquella persona.
Vam arribar el dimarts a classe i vam posar totes les cadires al mig de l'aula, i vam seure. Malament! quan va arribar l'Imma no teniem cap poster penjat perquè no vam portar bluetack i estàvem tots xerrant. Al principi és va enfadar perquè no havíem complert la feina que ens va dir, però al final vam fer les exposicions i va quedar tot molt bé.
Quan van acabar les exposicions, vam comentar com havia anat. En general va anar molt bé, però hem de posar més atenció a l'hora de parlar, hem de tenir més vocabulari per poder desenvolupar-nos millor a l'hora de parlar. També hi van haver que no van complir el pacte de que havia de ser un póster de dina A-4, altres (com el meu) hi havia una falta, d'aquestes que confonen però que a hores d'ara no hauria de ser cap problema. També vam dir quins havien estat els pósters més macos, a mi em va encantar el de la Maria Royuela, molt original i molt bonica la fotografia.
Per finalitzar, m'ha agradat aquesta activitat perquè he pogut coneixer més als companys que encara no havia compartit cap moment, i ha estat una manera d'acostar-nos més. Pel que fa al meu póster, vaig descriure a la Nuria Serrano que tan sols fa un mes que la conec i ja forma part de mi. La redacció si que m'hi vaig estar estona per fer-la, em va agradar, i crec que la vaig fer bé; pel que fa al póster, vaig fer una falta i això fa que hagi perdut encant però també em va agradar perquè mostra l'estima que li tinc a la Núria.
A la primera classe de COED de petit grup, ens vam partir en grups de quatre o cinc persones i la professora ens va repartir un text a cada grup. Aquest text l'havíem de llegir i un cop llegit havíem de fer un resum entre els integrants del grup. Al grup que anava jo ens va tocar un text de Tuson, J que va escriure al 2001 i que porta com a titul "Una imatge no val més que mil paraules". Cada grup tenia un text diferent que un cop fets els resums vam penjar a la carpeta de compartida del blink. Aquí us deixo el resum que vàrem realitzar:
Tuson,
J. (2001). “Una imatge no val més que mil paraules”. Barcelona. Ed. Empúries.
Tuson explica perquè una imatge no val més
que mil paraules. La parla és un tret que ens caracteritza als homes i, per
tant, ens diferencia dels animals. Afegeix que les imatges són un més a més,
que no afegeixen res de significatiu a la nostra condició humana. No ens
podríem comunicar simplement amb les imatges, ja que aquestes transmeten una
informació específica (cinema, televisió, senyals de tràfic, etc.).
Si no existissin aquests mitjans tot seria
fruit de la imaginació, i viuríem en una gran mentida.
És necessita la parla per expressar
qualsevol desig, ordre, o simplement per cridar l’atenció, ja que evidentment
és molt difícil expressar amb una imatge això: “Treballo una mica més per pagar-me les vacances”.
En conclusió,
donem més importància a les imatges que a les paraules, tot i que, hauria
d’estar equilibrat.
Síntesi feta per: Maria Lluis, Judit Rue; Marta Riau i Florentina Pérez
Avui ha estat la primera classe de petit grup de l'assignatura de COED, hem realitzat dues activitats: a la primera hem vist els diferents valors que tenen les paraules segons el receptor i, la segona hem dit quins aspectes són necessaris per ser un bon comuniador.
A la primera activitat tots els alumnes havíem de puntuar set paraules (de l'1 al 10) segons el grau de brutícia que cadascú de nosaltres li atorgava a aquella paraula. Aquestes paraules que ens ha donat la professora eren les següents: infecte, ,brut, impur, merdós, porc, ronyós i llardós totes elles sinònimes.
Jo les he puntuat de la següent manera: Impur (1),Ronyós (2), Infecte (3), Brut (5),Porc (8), Llardós (9), Merdós (10)
Amb aquesta activitat quan l'hem posat en comú a la classe hem vist que a l'lhora de posar en comú les puntuacions, no tots nosaltres donem la mateixa importància a les paraules, per tant, que tenim diferents connotacions. Amb això hem de vigilar perquè sempre hi han mal entesos i el ésser humà és mal pensat per naturalesa.
En la segona activitat, hem anomenat diferents personalitats que consideràvem bons comunicadors. Aquestes són algunes de les personalitats i els adjectius que han sortit a classe:
Aquesta activitat ha estat molt dinàmica perquè tothom deia exemples de bons comunicadors i hem constractat opinions i hem posat adjectius a comunicadors coneguts. Hem opinat si estàvem d'acord o no. Ha estat una bona activitat per trencar el gel entre nosaltres també, perquè no tothom te les mateixes opinions sobre els comunicadors esmentats i d'aquesta manera em pogut aprofundir més i d'aquesta manera fixar-nos més en aquests comuncadors del dia a dia.
